Cap allà el segle VI, sant Benet es va treure del barret allò de “Ora el labora”. I ben mirat ha passat molt temps des de llavors. De manera que s’imposava una nova versió de la regla adaptant-la al segle XXI. Després d’una magre pluja d’idees entre l’alumnat d’art en va sortir el “mira, calla, riu i menja”.
La primera part la van destinar al monestir de Sant Benet; es van fixar en l’església i el claustre romànic, en les dependències monacals i en les adaptacions que la família Casas va fer a l’edifici a principis del segle XX. No van badar boca excepte quan els hi apuntava les respostes a cau d’orella per fer front a les preguntes de la guia. A fora, i cap a la Fundació Alícia; maridatge de rialles i cuina. Bé, cuina, cuina… justeta. En van sortir uns plats minimalistes amb fortes dosis d’improvisació i amb contrastos de textures, sabors, colors i olors.
Això sí, fidels a la quarta regla, ens els vam menjar.
