El passat dilluns, 10 de febrer, l’Odei García Garín va venir al nostre institut i ens va sorprendre amb dues xerrades sobre l’impacte ambiental que produeixen els plàstics als ecosistemes marins.

Amb una barba de rorqual comú (Balaenoptera physalus) a la seva ma ens va explicar els terribles efectes dels microplàstics i dels macroplàstics mentre l’enorme somriure d’una d’aquestes balenes, de més de 80 tones de pes, mostrava a la pantalla la gran xarxa de barbes que tenen a la boca, substituint les dents, tots els cetacis del grup dels misticets.

Ens va deixar tocar amb les mans aquell objecte procedent de la boca d’on cetaci més gran que la mítica Moby-Dick i ens va explicar com d’un glop, la balena, agafa varies tones d’aigua i tenca les mandíbules generant una gran cascada que li surt filtrada entre les barbes deixant la xarxa plena de gambetes, peixos petits i, per desgràcia, centenars de plàstics de totes les grandàries que li embossaran l’estómac i li enverinaran la sang fent patir fins l’extenuació aquest fantàstic monstre marí, un dels últims, fins a fer-lo barar en qualsevol cala de la costa catalana, on anirà a morir derrotat per la nostra desídia.

L’Odei ens va fer créixer les dents d’enveja explicant-nos els mètodes d’investigació que fa servir el seu grup de recerca, perseguint balenes, dofins, taurons i tortugues marines al llarg de transseptes que creuen el Mediterrani des de Barcelona fins a Tunísia, amb catamarans, avionetes i drons, estudiant les zones on coincidien els cetacis i els taurons pelegrí amb les grans taques de plàstic o viatjant a l’Antàrtida a analitzar la sang dels lleons marins. També ens van sorprendre els imaginatius mètodes d’anàlisi que fan servir. Poden esbrinar el recorregut que ha fet un rorqual analitzant les proporcions entre diferents isòtops que hi ha a les fibres de queratina de les seves barbes o analitzar els productes cancerígens, derivats dels plàstics, que hi ha a la sang d’aquests animals, mitjançant sofisticats mètodes espectroscòpics.

Pensem que aquest tipus de xerrades són molt estimulants pels alumnes que tenen una vocació de científics naturalistes i ens fan veure que hi ha moltes maneres de ser un gran investigador útil a la societat, no cal estar sempre tancat a un laboratori per tal d’aconseguir-ho. Fins i tot es va afegir en Nil Casadevall, que ara fa 1r de ciències del mar, per tal de gaudir d’aquesta petita dosi, d’una hora, de ciència per a aventurers. L’Eva Costa, que està en tot, el va convidar.

Podeu fer un cop d’ull, si us ve de gust, a les diapositives que va fer servir a la seva presentació. Us les deixem aquí penjades.

Presentació “Contaminació marina per plàstics i impacte en la fauna”

El comitè ambiental