El passat dimecres 1 de març vam tenir el plaer de sentir les paraules de grans mestres de la traducció: el  Sr. Ehrenaus, la Sra. d’Amonville i el Sr. Fondebrider. Tots tres han traduït clàssics de la literatura anglesa, francesa, irlandesa, i molt més. Van explicar-nos experiències curioses que han viscut, problemes amb les editorials per les quals treballaven: “Cims borrascosos és un títol erroni si prioritzem el significat original” deia la senyora d’Amonville, parlant de les batalles internes que havia tingut a l’hora de traduir el títol de l’obra d’Emily Brontë. Van posar-se d’acord que el món editorial i el màrqueting ha condicionat molt la seva feina, però sobretot adaptar els canvis constants que experimenta la societat, la llengua i els seus parlants és el que fa més difícil les posteriors traduccions. Ja va dir-ho el senyor Ehrenhaus: “las palabras son movimento”. Però especialment el que ha afectat més la seva vida laboral han set els avenços tecnològics. Les tres figures asseguren que la traducció directament a ordinador és, fins i tot, impersonal. Molts dels dubtes que havíem platejat van respondre’s sense necessitat de preguntar-les. Una de la que més m’interessava era com un traductor podia traduir mantenint l’essència de l’obra original. El que ens van deixar més clar va ser que l’obra original és universal, però un traductor adapta la seva feina segons la interpretació que ha fet del text. Van conversar de molts altres temes, i fins i tot vam arribar a palpar els problemes burocràtics de la traducció. Van donar-nos una explicació lògica de per què les obres clàssiques més antigues tenen traduccions de diferents editorials, i és perquè els drets d’autor se suavitzen 70 anys després de la mort de l’autor, és a dir, és més fàcil traduir obres d’artistes clàssics que contemporanis. El format de la ponència, que es tractava d’una conversa de tres amics que podríem haver presenciat en alguna cafeteria, va fer-la molt amena i a totes se’ns va fer molt breu. Per extreure’n una conclusió, podríem dir que la feina de traductor és una feina solitària i individual, “és per això que l’animal dels traductors és el gat”, va dir el Sr. Ehrenhaus.

Paula Mora Teixidó
Alumna de Creació literària
1 BATXILLERAT